PuntBCN

Quin sentit té tot el que faig? La persona que em trobo al costat, m’és aliena o la percebo com a part de mi, amb qui puc caminar a la vida, créixer i descobrir? Val la pena el sacrifici de construir -i de fer-ho braç a braç amb l’altre- a la feina, a la vida social i comunitària, a la família? Val la pena comprometre’s lliurement amb alguna cosa, amb algú?

Tot contemplant la figura de Sant Benet, a qui la seva capacitat de llegir els signes del seu temps li va permetre incidir molt positivament en la identitat d’Europa, Sant Joan Pau II comenta: «Era necessari que allò heroic es tornés normal, quotidià, i que allò normal, quotidià, es tornés heroic».

«Demà veniu ben aviat, que farem coses boniques», Antoni Gaudí i Cornet.

La invitació de Gaudí a un dels seus col·laboradors més propers -en un dels últims testimonis que ens ha deixat- conté una promesa a l’inici de cada nova jornada de treball: allò que sovint percebem com a desgast (família, treball, compromisos), pot ser el lloc des d’on construir ‘la bellesa que salva el món’. Una proposta com aquesta acull una esperança: que sigui possible afrontar confiadament el present, reconeixent els seus infinits trets i espurnejos de veritat.

Etsuro Sotoo explica que el seu mestre al Japó –el mestre Ueda– li deia: «si treballes i t’esgotes, no estàs treballant bé. Si treballes amb amor i il·lusió, més energies hauries de rebre» [a De la piedra al maestro, p. 22]

En aquesta edició de PuntBCN volem verificar allò que el testimoniatge del Temple de la Sagrada Família al mig de la nostra ciutat ens fa intuir: si és possible viure la nostra tasca quotidiana participant de l’horitzó que Gaudí proposava als seus col·laboradors.